atm: disfunció temporomandibular i dolor orofacial
En alguns casos el bruxisme és degut al fet que les dents superiors i inferiors no estan correctament alineades i hi ha alguna mala oclusió. L’ortodòncia pot ser una de les solucions que l’odontòleg especialista li pot recomanar.
A vegades es deu a algun trastorn del son. El consum d’alcohol i cafeïna poden agreujar aquesta condició, per la qual cosa sempre recomanem reduir-ne el consum.
La conseqüència del bruxisme és el deteriorament de les funcions de l’aparell mastegador, en especial, sobre l’articulació que enllaça la mandíbula amb l’os del crani (articulació temporomandibular o ATM). Tret del moment de mastegar o empassar, les nostres dents no haurien d’estar en contacte. Si això succeeix sovint, sotmetem tot l’aparell mastegador a un sobreesforç que, de mica en mica, el va fent malbé.
Els músculs de la cara, els del coll i tots els que envolten els maxil·lars queden contracturats, l’articulació de la mandíbula es desgasta, les dents suporten forces desmesurades i alienes a la seva funció, les genives pateixen per una deficient circulació sanguínia i, conseqüentment, tot el sistema es desequilibra.
Alguns dels principals símptomes associats al bruxisme són els següents:
· Sorolls en obrir i tancar la boca
· Dolor a la mandíbula o eixamplament del rostre per un engrandiment dels músculs
· Augment de la sensibilitat de les dents i les genives
· Desgast de l’esmalt dental
· Maloclusió
· Mal de cap i dolor a les cervicals i trapezis
· Malestar o molèsties a la zona bucal en aixecar-se al matí
· Sorolls durant la nit fregant les dents
· Trencament d’alguna dent o queixal o caiguda de fundes i empastaments
· Mossegar-se la llengua amb freqüència
· Notar mobilitat a les dents
· Mal d’orella o acúfens
· Ronquets o roncopatia
La clau per disminuir els efectes d’aquest trastorn neurofisiològic serà el diagnòstic precoç.
L’evolució estarà en funció del temps d’instauració de l’hàbit, del desgast dental i d’altres símptomes associats. Per obtenir un diagnòstic i tractament adequats l’odontòleg especialista en ATM ha de realitzar un complet estudi del pacient a tractar i en molts casos és imprescindible la col·laboració amb altres professionals, com l’otorrinolaringòleg, el fisioterapeuta, el reumatòleg o el psicòleg.
El tractament més utilitzat pel bruxisme és l’ús de fèrules oclusals o plaques de descàrrega. Aquests aparells estan elaborats amb un material plàstic transparent, que, segons cada cas, es col·loca a nivell de l’arcada superior o inferior.
És imprescindible un complet estudi previ a la realització de la fèrula per obtenir el diagnòstic i tractament recomanat per a cada cas. Al mateix temps, sovint és important realitzar alguns canvis en l’alimentació, exercicis, fisioteràpia, tècniques de relaxació i, en determinats casos, és necessària l’ajuda de la psicoteràpia o tractament farmacològic.
disfunció temporomandibular
L’articulació temporomandibular o ATM és aquella que permet els moviments de la mandíbula.
La disfunció temporomandibular és una alteració de les estructures que integren l’ATM. Hi ha múltiples factors que poden contribuir a provocar la disfunció temporomandibular, com és la predisposició genètica, les maloclusions dentàries, el bruxisme, hàbits posturals, alteracions del son, entre d’altres. Les causes d’aquestes disfuncions són diverses, però sempre estan relacionades amb els components del sistema masticatori: els músculs, les dents i l’articulació temporomandibular. La millor prevenció per la disfunció temporomandibular és el control dels factors que la provoquen.
Els tractaments més adequats a realitzar els ha d’indicar l’odontòleg especialitzat en ATM després d’un acurat estudi, amb el corresponent diagnòstic. Alguns d’aquests tractaments poden ser: tractaments d’ortodòncia en casos de maloclusions dentàries, plaques de descàrrega per al bruxisme, modificar els hàbits posturals, aparells intraorals per tractar les alteracions del son, etc.
dolor orofacial
El dolor orofacial és el resultat d’un impuls dolorós, provocat per lesions a la boca i a la cara, que és enviat al cervell per una via comú: el nervi trigemin. El dolor neuropàtic orofacial es produeix a conseqüència d’un dany o trastorn en el sistema nerviós a causa de traumatismes, trastorns del metabolisme, deficiències nutricionals, càncer, artritis, infeccions, infart o lesions cerebrals, esclerosi múltiple, tumors o altres causes.
Els símptomes del dolor neuropàtic orofacial es descriuen habitualment com un dolor punxant, cremant o similar a una descàrrega elèctrica.
Alguns dels símptomes més freqüents són:
· Dolor generat per alguna cosa que normalment no provoca dolor
· Dolor que persisteix després d’eliminar la causa del dolor
· Sensacions anormals i desagradables descrites com formigueig i punxades amb agulles
Els símptomes poden canviar amb el pas del temps i poden ser diferents en dos pacients amb la mateixa malaltia.
L’odontòleg especialitzat en dolor orofacial, després d’un estudi i un diagnòstic indicarà el tractament més adequat per al pacient. El tractament principal és de tipus farmacològic, reservant-se altres tractaments més agressius, com la neurocirurgia, per aquells casos en què amb el tractament farmacològic no s’obtenen resultats satisfactoris.
